El Kacau

Avui ha estat l’últim dia del nostre servei a Észtergom. Només aixecar-nos saltava a la vista la nostra cara de tristesa per haver de marxar tan aviat d’aquell lloc però, en el fons estàvem contents per tot el que havíem pogut fer.

L’Agnès i la Janina com de costum han marxat abans per encarregar-se dels Baba Klub. La resta ens hem quedat ordenant i netejant el que ha estat casa nostra aquestes tres setmanes. Com que l’activitat ja estava parlada avui no hem fet la reunió del matí i no hem anat al casal fins el migdia.

Al dinar hem repassat tots els plats típics hongaresos que hem arribat a provar, en tres setmanes hem menjat gairebé de tot: sopa de fruites, goulas, pasta amb melmelada i sucre… i un munt més de coses bones.

A la una del migdia hem començat l’activitat. El grup dels Ovis han anat a visitar un museu a l’aereoport de Budapest. Els nens han pogut veure com es construeix un avió, les parts que té i han visitat el museu amb avions històrics. Els Kis avui no hem fet activitat, ja que tocava excursió i s’ha passat a dissabte. Els Kosepso han anat amb canoa, per molts nens era el primer cop que pujaven en una barca i els ha fet molta il·lusió.

En acabar totes aquestes activitats ens hem reunit tots a la sala gran i allí estaven tots els nens esperant-nos per poder-nos acomiadar. Nosaltres no ens ho esperàvem i ha estat una gran sorpresa. Hem parlat, hem menjat un senzill pica-pica i pogut dir adéu a tots amb abraçades i petons. A uns quants ens ha caigut la llàgrima. Per acabar hem intercanviat quatre records i hem dit adéu als educadors.

Al tornar a casa hem agraït a les monges tot el que han fet per nosaltres, hem estat parlant una estona en anglès i hem marxat a sopar a casa dels germans. En aquest sopar hem conegut un altre lleidatà que ajudava als germans. Amb els germans hem valorat l’experiència i hem donat el nostre punt de vista sobre el casal i la gran feina que s’hi fa. Hem marxat de casa ben tips, però ens esperava una nit molt llarga sense dormir. Al sortir de casa dels germans, els nens, que ja s’han passat tot el sopar cridant per la finestra, ens estaven esperant a fora dient que ens trobarien molt a faltar i demanant-nos que no marxéssim. Nosaltres també estàvem tristos. La veritat és que el viatge se’ns havia fet massa curt i que ens sabia molt greu no saber si podríem tornar. Després de acomiadar-nos de tothom per últim cop, de fer les últimes bromes amb els nens i d’eixugar-nos les llàgrimes, hem marxat cap a l’aeroport de Budapest.

A l’aeroport hi hem estat una bona estona. Per sort el vol ha anat bé i ara ja hem arribat. Tornem a estar tots a Lleida per unes hores perquè en breu marxarem cap al campament per explicar el que hem viscut aquests dies i passar la darrera nit amb els nens i monitors del cau.

Avui dijous hem iniciat el dia amb l’enllestiment dels preparatius de la gincama. Mentre la Jani i l’Agnès han marxat a la seva hora de sempre per poder estar amb els BabaKlub, la resta ens hem posat a treballar per enllestir i polir els darrers detalls de la gincama. Hem estat comprant el tresor que els nens havien de trobar, hem preparat les targetes i el material de les proves, i hem presentat el vídeo de motivació que havíem enregistrat i subtitulat, i que anava sobre pirates i un tresor amagat.

Després de dinar sopa freda de fruites i pollastre al forn, ens hem dirigit als diferents llocs on féiem les proves, i hem esperat a què els educadors del centre comencessin i motivessin els seus respectius grups.

La gincama ha anat la mar de bé, malgrat el sol insistent que feia enfilar el termòmetre fins els 38 graus. La canalla s’ho han passat la mar de bé a totes les proves, i han acabat fins i tot abans del que teníem previst, segurament degut a la rapidesa amb què s’han posat a jugar.

Un cop tornats al centre hem reconstruït entre tots els grups el mapa del tresor dels pirates. Els nens han sortit corrent del centre fins el lloc on el mapa deia que hi havia el tresor amagat, curiosament al pati de joc que els Maristes tenen un parell de travessies més enllà. Així, un cop aconseguit el “kincs” (o tresor) han tornat emocionats al centre, on n’han repartit xocolatines, caramels, llaminadures, pa amb xocolata i, fins i tot, un gelat de maduixa, vainilla i xocolata que una de les educadores, la Marikanini, havia portat.

Al vespre, un cop dutxats i arreglats, els germans ens han portat a la Parròquia de Sta Anna, que és la del barri on ells són. Ens havien demanat que preparéssim un Powerpoint explicant què és el Servei o voluntariat, per què el fem, i quins han estat els darrers projectes en què hem participat. Els hem ensenyat el Refugi del Xut, amb algunes fotos de com estava i com ha quedat, i de les diferents expedicions que hi hem fet, i també els hem ensenyat una mica què fem al Kacau els dissabtes al matí. A Hongria no hi ha gaire tradició de voluntariat perquè quan era un satèl·lit comunista de la URSS el servei “voluntari” era obligatori, i tal i com passa amb totes les coses que es fan per obligació, quan aquesta desapareix, desapareix també la mateixa activitat.

El sacristà de la Parròquia, que també està intentant iniciar un grup de joves (que fa molts anys que no n’hi ha i ara sembla que s’hi animaran), ens ha preparat una vetllada encantadora, invitant-nos a “refrescar-no” al voltant d’una llar de foc improvisada, cantant cançons típiques i no tan típiques dels països respectius, menjant frankfurts tradicionals i bevent refrescos i vi fred, al més típic estil de foc de camp de campaments.

Tots hem valorat la jornada com encisadora, malgrat hem acabat esgotats i ja ben entrada la nit. De ben segur que quan d’aquí a uns anys recordem aquesta estada a Hongria, una de les coses que recordarem amb millor regust de boca serà aquesta vetllada i la gincama amb els nens.

Avui ha estat un dia tranquil. Al matí l’Agnès i la Janina han anat al centre a fer l’activitat dels Baba-klub. La resta hem arribat després per fer la reunió de preparació de les activitats. Avui hem hagut d’explicar als educados la gincama que estem preparant per dijous. Pel que ens a semblat el vídeo que hem fet de centre d’interés ha estat força divertit. Després ens hem separat per fer les diferents feines que ens faltaven: fer targetes de les activitats, preparar el mapa…

Després de dinar una sopa calenta i unes mandoguilles fetes pel Jaume, hem començat les acitivitats. Avui hem anat tots els grups al Palak. Els Kis i els Ovis hem anat a una zona que semblava una platja i hi havia força gent. Els kosepso han anat a una altra zona del llac on tmbé s’ho han passat molt bé.

Al final, després d’uns quants viatges amb la furgoneta dels germans hem arribat al centre, i després de la Coke party del Bruno hem anat a casa

Avui pel matí els Ovis ens em hagut de despertar a les 7, ja que a les 8 havíem d’estar al centre per prepatar bocates. Els kis han arribat al centre a les 8.30 donat que a les 9 marxava el bus que ens portaria cap a Challengeland, un bosc prop de Budapest on hi havia una gran pista americana, amb tirolines i tot tipus d’activitats amb cordes.

Quan hem arribat ens han repartit una pulsera per diferenciar-nos dels nens, i així poder fer vies un més complicades. Un cop a dins hem dinat i ens hem anat a ficar el budrier, hem fet un petit tutorial amb els monitors del lloc i hem comennçat a fer les pistes.

Hem comennçat per una de nivell intermig, pero al cabar-la ens ha semblat molt facil i hem decidit anar-nos-en cap a la segona mes difícil, que deu-n’hi-do! Havent-la acabat hem ajudat una mica als nens, que n’estaven fent unes que estaven gairebe al nivelll del terrra, i hem anat a berenar.

Mentrestant peró l’Aleix s’ha aventurat amb la mes dificil del parc, i veient que arribava l’hora de marxar i ell encara no anava ni per la meitat del circuit ha decidit solucionar-ho de manera extrema i avançar a tothom i fer-lo a tota pastilla.

Els Kozepso per la seva part, s’han quedat al centre durant tot el dia i han fet un taller de samarretes pintades i un altre de polseres amb fil i ceràmica, i s’han posat una estona tambe al ordenadors.

El dinar al centre ha estat Gulash i crepes, i els que hem fet l’escursió, entrepans de salami.

Avui els de baba club s’han quedat al centre i han banyat als bebes a la piscineta, i després han anat a fer un gelat. Mentrestant la resta hem estat finalitzant petits detalls de la gincama de dijous i preparant un power point per una presentació sobre el voluntariat que hem estat fent al Kacau, i que presentarem a la parròquia del barri d’aquí Esztergom.

Els Ovis han començat la seva activitat abans i han anat a un parc natural, on hi havien animals, cervols, esquirols… Avui hem dinat sopa de verdures i arrós amb carn.

Els kis han agafat les bicicles i han anat per la vora del Danubi que recorre la ciutat. Els kosepso s’han separat dels Obis perquè ja han tornat de campament de Sèrbia, els que hi van anar han explicat moltes vivencies del campament a la resta de companys,  després han fet un taller de pulseres, collars i arracades, i per acabar han anat a distreure’s als ordenadors.

Aquests dos dies no hem estat per Hongria, hem llogat una furgoneta de 9 persones i hem passat el cap de setmana a Viena.

Dissabte ben aviat vam marxar direcció Viena i en arribar vam deixar les coses a l’hotel i vam anar a visitar la ciutat. Viena és una ciutat molt maca, el centre està ple d’edificis sinuosos i imponents i l’ambient gairebé recorda una altra època. De la ciutat vam visitar el parlament, la biblioteca nacional el museu de la reina Sisi, l’òpera de Viena i tota la zona del centre.

Després de sopar unes pizzes excel·lents a un Bizi vam continuar visitant la ciutat. Vam recórrer caminant una part del Danubi i vam fer un passeig fins arribar a l’hotel. La gent estava eufòrica mirant el partit d’Alemanya i Uruguay, però a nosaltres no ens importava massa.

El diumenge ens vam alçar força aviat, ja que teníem poc temps per acabar de visitar una ciutat tant gran. Durant l’esmorzar vam conèixer a la germana del Joan, que viu a Viena i vam aprofitar que coneixia la ciutat perquè ens fes de guia. Vam pujar tots a la furgoneta i vam a anar a la residència d’estiu de l’emperadriu, el palau de Schonbrun. Aquest palau era immens decorat amb mobles molt luxosos, miralls, rellotges i altres objectes de l’època. L’exterior també era fascinant, tenia una gran extensió de diferents tipus de jardins, fins i tot n’hi havia un de xinés, fonts, estàtues…. En aquest palau vam estar-hi força estona, ja que valia molt la pena.

El dinar va ser un gran moment. Vam fer un bufet de carn en un Hëuriger, cases típiques austríaques que s’han dedicat a fer d’hostals o de restaurants. En aquest dinar vam acabar tots molt tips, la carn i les amanides eren molt bones i vam estar una força estona entaulats.

Per acabar la nostra visita a Viena, després de dinar vam anar al Pràter una mena de parc d’atraccions. Aquí ens vam divertir una bona estona però tots vam pensar que Port Aventura és millor. La millor atracció van ser els karts, on vam fer un cursa tots junts pel circuit i vam riure molt.

Al sortir del Pràter la Maria va agafar la furgo per primer cop i vam tornar cap a Észtergom. Aquí, com que alguns volien veure la final del mundial, vam anar ràpidament a la plaça del poble on havien muntat una pantalla gegant i vam poder veure la segona part i la pròrroga. No sabem per quin motiu però tots els hongaresos animaven a Espanya, nosaltres teníem de tot. Alguns es van alegrar de la victòria i d’atres no tant.

En acabar el partit vam anar a fer la compra de la setmana, que ja no teníem res a la nevera i finalment, a les dotze de la nit, vam poder anar a dormir.

Avui els del Baba club s’han quedat amb els nens al centre i després, més tard, han anat al parc que tenen els Germans. Al matí els altres hem estat parlant sobre la gincama que estem preparant per la ciutat amb els altres educadors i educadores del centre.

Els Ovis hem anat a Budapest d’excursió amb el bus. Quan hem arribat hem dinat i més tard hem fet una visita interior al Parlament hongarès molt interessant. Quan hem acabat hem tornat a l’autobús per anar al Tropicarium, un espai en un centre comercial semblant a un Aquari amb animals de totes les espècies.

Els Kis s’han quedat al centre i hem estat una estona als ordinadors. Més tard, els hem ensenyat a jugar al “futbol xino”. Ha costat una mica però al final ens n’hem sortit prou bé. Per acabar hem anat a fer un gelat a la plaça major d’Esztergom, i hem tornat al centre.

Al vespre els germans ens han invitat a sopar a la comunitat, amb la idea de fer un intercanvi d’opinions i experiències sobre els dies viscuts, i per si teníem alguna idea pels dies que falten. La vetllada ha estat acollidora i enriquidora, i hem intentat mostrar l’agraïment de l’oportunitat de gaudir del que hem aprés de tots aquess dies.

Avui al matí, tots els que no pertanyem al grup dels Baba, es a dir tots menys la Janina i l’Agnès, hem anat a mirar i fotografiar els diferents llocs on el dimecres que ve farem les proves d’una gincama que encara estem preparant. Mentrestant la Janina i l’Agnès han marxat a les onze per anar a dinar una barbacoa en un poblet proper.

Hem dinat sopa de patata i arros amb guarnició de salsa i pollastre.

Havent dinat hem marxat tots el grups del centre al Balneari d’Esztergom on hi hem berenat i ens hi hem estat fins a les cinc i mitja. Hem tornat al centre i hem anat a berenar a casa dels Germans Maristes on el Bruno ens ha ofert (com està començant a ser costum) una mica de Coca-cola, gelat i galetes.

Més tard a la nit hem anat a sopar a una pizzeria de la ciutat on a part d’haver-nos atès de meravella, hem sopat molt bé.

Aquest dia ha estat l’equador de la nostra estada a Hongria. Han passat 9 dies i en queden 9 més. Quan ens n’hem adonat ens ha assustat que el temps passi tan ràpid.

Abans de dinar ens hem partit en dos grups; uns han continuat arreglant bicicletes, i uns altres han continuat tallant la gespa dels patis del centre.

El dinar d’avui ha consistit en una sopa de carabassa amb pasta de lletres i cuixa de pollastre rebossada amb arrós de guarnició.

Hi havia algunes activitats previstes que no s’han pogut fer perquè amenaçava mal temps, i a més havia refrescat una mica i semblava que anés a ploure. Així que el grup dels Babaklub enlloc d’anar al zoo s’han quedat al centre a mirar uns vídeos i unes activitats als ordinadors. Els Ovis csoport no han anat al llac Pala, i s’han quedat a cantar i ballar cançons. El grup del Kis csoport, que aquesta setmana a més té incorporats a nens del Kozepso csoport (els mitjans) han anat amb bici a un parc als afores d’Esztergom, on han jugat a futbol i han fet jocs.

Un cop acabada l’activitat en Bruno i en Jaume ens han invitat a refrescar-nos a base de taronjada i coca-cola (“el mejor veneno de norte américa para el mundo”, com diu el germà mexicà) i unes galetes la mar de bones. Després de sopar hem anat a mirar l’altra semifinal del mundial, a la plaça major d’Esztergom.

Dia 0

Dia 1

Dia 2

Dia3

Dia 4